Tumor rinosinusal maligne

Els tumors rinosinusal no són molt freqüents, els malignes constitueixen del 0,2 al 0,8% de la totalitat dels tumors i el 3% dels tumors de les vies aerodigestives superiors. La distribució per sexes amb un predomini masculí de 2 a 1. Aquestes lesions són rares abans dels 35 anys, però hi hauria una incidència més gran de sarcomes i adenocarcinomes en els més joves. El carcinoma espinocel sol passar en les dècades cinquena a sisena de la vida. Es coneix l’especial freqüència dels carcinomes glandurales l’etmoide en els treballadors de la fusta es requereix una prolongada exposició a la pols de fusta. El 80-90% dels casos són tumors d’estirp epitelial dels quals del 30 al 50% són carcinomes epidermoides que tenen preferència topogràfica pel si maxil·lar.

Entre el 10 i el 25% serien de adenocarcinomes amb preferència pel etmoide. Al voltant del 10 al 15% són carcinomes indiferenciats amb localització preferent etmoïdal, curs clínic particularment agressiu i taxes de supervivència molt baixes. Els carcinomes adenoides quísticos oscil.len entre el 6 i el 8%. Els símptomes més freqüents són: epistaxis, obstrucció nasal, rinorrea, neuràlgies facials, epífora i la dacriocistitis.

És imprescindible realitzar sempre una biòpsia per efectuar el diagnòstic diferencial després de l’obtenció de proves d’imatge fiables i descartar lesions vasculars (Figura 1). El tractament quirúrgic mitjançant cirurgia endoscòpica nasosinusal s’ha de valorar segons la localització i la histologia del tumor (Video Clip 1) (Video Clip 2) (Video Clip 3).