Craneofaringioma

Els craneofaringiomes són el segon tumor més freqüent de la regió segellar, constituint entre un 2 i 3% de tots els tumors intracranials (Figura 1). Tenen dos pics d’incidència, un entre la primera i segona dècada de la vida i un altre entre la sisena i setena dècada. En nens, formen el 9% de tots els tumors intracranials.

El seu origen és a partir de restes embrionaris de la borsa de Rathke. La majoria dels craneofaringiomes (80-90%) són suprasellares, i un 20% d’aquests tenen un component intrasellar. Es manifesten per la compressió del tumor sobre els nervis òptics, la hipòfisi i hipotàlem i el sistema ventricular. Els pacients solen manifestar cefalees, pèrdua de visió, retard de creixement o hidrocefàlia.

El tractament d’elecció és quirúrgic  encara que la resecció no sempre és completa i de vegades és necessari complementar el tractament amb radioteràpia (Figura 2 postop).