Cirurgia endoscòpica del sac llagrimal

Existeixen múltiples causes que poden provocar dacriocistitis. La majoria d’elles correspon a l’obstrucció del conducte nasolacrimal, el que provoca estasi que predisposa a la infecció per sobrecreixement bacterià. La dacriocistitis crònica és una lleugera inflamació del sac lacrimal pot ser l’únic símptoma. En pressionar el sac pot produir-se una regurgitació de pus a través del punt lacrimal. El sac pot acabar distendint causa de l’acumulació de secrecions i originar un gran mucocele.

La dacriocistorrinostomia (DCR) endoscòpica permet restablir una comunicació entre les vies lacrimals i la cavitat nasal per via endonasal sense efectuar incisions externes en la pell de la cara. En molts casos es deixa col·locada una sonda a la via lacrimal per intentar assegurar la permeabilitat del nou orifici. Aquesta sonda es manté durant un temps molt variable, i es retirarà depenent del criteri del cirurgià i de l’evolució del procés cicatricial. La intervenció es pot realitzar amb anestèsia general o local, potenciada amb sedació i analgèsia, després de la intervenció, es col·loca petit taponament nasal durant un període de temps variable (Figura 1) (Figura 2) (Figura 3).