Adenoma hipofisari

La incidència anual dels adenomes hipofisaris varia de 2 a 7 casos / 100.000 persones/any. Representen entre el 10-15% de tots els tumors intracranials. Són més freqüents en dones, i entre la tercera i sisena dècada de la vida.

La majoria dels adenomes d’hipòfisi solen ser benignes i presenten un baix grau de creixement. Generalment els petits adenomes els trobem confinats a la cadira turca, si bé no és infreqüent trobar aquests tumors de petita i mitjana grandària infiltrant el si cavernós. D’altra banda tenim els adenomes invasius que tenen un curs més agressiu amb una tendència a créixer ràpidament a envair estructures com les artèries caròtides o els nervis òptics (Figura 1).

Els adenomes d’hipòfisi poden manifestar-se per compressió d’estructures veïnes com els nervis òptics (pèrdua progressiva de visió) o bé per lesionar la pròpia hipòfisi (dèficit hormonal: disminució de la libido sexual o impotència). Altres manifestacions clíniques es deuen a l’augment de la producció hormonal donant lloc a malalties com l’acromegàlia o la malaltia de Cushing.

La primera línia de tractament en els tumors de hipòfisi és la cirurgia a excepció dels prolactinomes on el tractament és mèdic. En aquests últims, la cirurgia es reserva per a casos en què no hi ha resposta a tractament mèdic, tumors amb dèficit visual o pacients que no toleren els efectes secundaris d’aquest tractament. és conegut que els resultats en cirurgia hipofisària estan directament relacionats amb l’experiència i formació del neurocirurgià dedicat a aquest camp. Per consens, es considera que perquè un neurocirurgià tingui experiència en hipòfisi ha d’haver realitzat almenys 100 intervencions quirúrgiques hipofisàries i, després realitzar un mínim de 25 intervencions a l’any.

El nostre grup és pioner en la utilització de les tècniques endoscòpiques per al tractament d’aquests tumors, havent realitzat més de 150 procediments endoscòpics (Video Clip 1).

En la Figura 2, Figura 3 i Figura 4 s’explica la tècnica quirúrgica.